- Estem treballant amb la web! sentim el retard i les possibles molèsties!!
Intentem millorar el disseny i la velocitat de navegació, moltes gràcies.
Properament actualitzarem tota la informació...
- Caminada de la Marató 2010:
El Passat dia 8 és va celebrar la 2ª caminada solidaria organitzada per l'A.E.Blancafort a fi de recaptar fons per la Marató de Tv3 2010.
- Pujada a l'aneto (3404m):
El passat dilluns dia 12 era el dia en què l'expedició de l'associació blancafortina formada pel Victor, Gerard, Josep, Jordi, Eli, JosepMª i Joan va sortir per assolir el cim mès alt dels pirineus, el cim de l'Aneto amb 3404m.
Eren les quatre de la tarda que havíem quedat per reunir-nos però, uns quans integrants ja nerviosos feien cua a la plaça per dirigir-nos cap a la vall de Benasque per, posteriorment, arribar al refugi de Corones, aproximadament a 2000m d'altura i situat a la vall del Vallibierna. A les 6 de la tarda i desprès de més de 2h de cotxe vam arribar al poble de Benasque, desprès de comprar els últims utensilis per a l'estada ens vam dirigir tots, com no i com a bons esportistes, a la pastisseria “El Laminero” on el pastisser ens va delaitar amb uns croissants molt i molt dignes!! tips i preparats vam enfilar-nos muntanya amunt per un camí de cabres per finalment, al cap d'uns 10km arribar al refugi de Corones, on ens vam endú un gran ensurt ja que, als voltants del refugi estava una gran dotació de l'exèrcit espanyol amb l'uniforme de gala. Nosaltres un cop instal·lats dins el refugi poca cosa a dir, sopar hi ha dormir a estones qui va poder, perquè entre la fusta i l'acompanyant britànic va resultar ésser un festival de nit però, l'endemà ens esperava una dura ascensió.
El dimarts començava amb el toc de gralla dels militars, ai! diana, a les 5 del matí ja rondaven per fora, nosaltres dins el refugi vam començar a esmorzar amb forces i ganes per començar a caminar pròximament, eren les 7 del matí i ens enfilavem il·lusionats ha assolir el cim, al cap de 30min caminant ja havíem atrapat al nombrós grup de verd que havia començat a caminar 1hora abans que nosaltres, amb pas ferm i decidit continuàvem caminant i ja veiem el cim aprop quan vam veure que ens havíem equivocat i que estàvem caminant en direcció errònea, un error que ens va fer caminar 2h de propina i el que va començar a suposar un sobreesforç alguns membres del grup, un cop recuperat el track ens quedava el tram mès dur de l'ascensió superar el coll de Corones 3196m i fer un curt tram de glacera de l'ascensió tradicional que ens porta fins al pas de Mahoma per posteriorment, arribar al cim de l'Aneto, amb esforços i treballs vam arribar tots al pas de Mahoma i allí els mès decidits vam poder creuar-lo per arribar ara sí, al cim mès alt dels pirineus. Eren les 14:00h i estàvem a 3404m respecte el nivell del mar, allí, un cop fetes les fotografies de rigor tocava fer marxa enrere, per dur a terme un pronunciat descens fins al refugi. Un cop superat el pas de Mahoma vam buscar un lloc per poder recuperar les forces tot gaudint d'un dinar d'altura, desprès, encara ens quedava un gran esforç per arribar al refugi, tot baixant amb línia recta i perdent altura de forma considerable i ràpida el desnivell anava passant factura a les nostres cames que al final, a crits, resaven per poder arribar. Finalment, eren les 7 de la tarda que estàvem tots reunits altre cop al punt de sortida, contents i feliços perquè havíem assolit fer el cim, desprès, tocava agafar el cotxe i direcció a Blancafort on al cap de 3h30min de viatge vam arribar tots fets uns autènticaments “quatres” amb ganes de poder gaudir d'una bona dutxa, sopar i com no, del llit, on segurament, tots i cadascun dels membres vam quedar rendits al seu encant.
Ara nomès hem queda esperar fins la pròxima, que junts hem acabat amb ganes de repetir-ne un altre. Una experiència molt repetible!
Salut!
Eren les quatre de la tarda que havíem quedat per reunir-nos però, uns quans integrants ja nerviosos feien cua a la plaça per dirigir-nos cap a la vall de Benasque per, posteriorment, arribar al refugi de Corones, aproximadament a 2000m d'altura i situat a la vall del Vallibierna. A les 6 de la tarda i desprès de més de 2h de cotxe vam arribar al poble de Benasque, desprès de comprar els últims utensilis per a l'estada ens vam dirigir tots, com no i com a bons esportistes, a la pastisseria “El Laminero” on el pastisser ens va delaitar amb uns croissants molt i molt dignes!! tips i preparats vam enfilar-nos muntanya amunt per un camí de cabres per finalment, al cap d'uns 10km arribar al refugi de Corones, on ens vam endú un gran ensurt ja que, als voltants del refugi estava una gran dotació de l'exèrcit espanyol amb l'uniforme de gala. Nosaltres un cop instal·lats dins el refugi poca cosa a dir, sopar hi ha dormir a estones qui va poder, perquè entre la fusta i l'acompanyant britànic va resultar ésser un festival de nit però, l'endemà ens esperava una dura ascensió.
El dimarts començava amb el toc de gralla dels militars, ai! diana, a les 5 del matí ja rondaven per fora, nosaltres dins el refugi vam començar a esmorzar amb forces i ganes per començar a caminar pròximament, eren les 7 del matí i ens enfilavem il·lusionats ha assolir el cim, al cap de 30min caminant ja havíem atrapat al nombrós grup de verd que havia començat a caminar 1hora abans que nosaltres, amb pas ferm i decidit continuàvem caminant i ja veiem el cim aprop quan vam veure que ens havíem equivocat i que estàvem caminant en direcció errònea, un error que ens va fer caminar 2h de propina i el que va començar a suposar un sobreesforç alguns membres del grup, un cop recuperat el track ens quedava el tram mès dur de l'ascensió superar el coll de Corones 3196m i fer un curt tram de glacera de l'ascensió tradicional que ens porta fins al pas de Mahoma per posteriorment, arribar al cim de l'Aneto, amb esforços i treballs vam arribar tots al pas de Mahoma i allí els mès decidits vam poder creuar-lo per arribar ara sí, al cim mès alt dels pirineus. Eren les 14:00h i estàvem a 3404m respecte el nivell del mar, allí, un cop fetes les fotografies de rigor tocava fer marxa enrere, per dur a terme un pronunciat descens fins al refugi. Un cop superat el pas de Mahoma vam buscar un lloc per poder recuperar les forces tot gaudint d'un dinar d'altura, desprès, encara ens quedava un gran esforç per arribar al refugi, tot baixant amb línia recta i perdent altura de forma considerable i ràpida el desnivell anava passant factura a les nostres cames que al final, a crits, resaven per poder arribar. Finalment, eren les 7 de la tarda que estàvem tots reunits altre cop al punt de sortida, contents i feliços perquè havíem assolit fer el cim, desprès, tocava agafar el cotxe i direcció a Blancafort on al cap de 3h30min de viatge vam arribar tots fets uns autènticaments “quatres” amb ganes de poder gaudir d'una bona dutxa, sopar i com no, del llit, on segurament, tots i cadascun dels membres vam quedar rendits al seu encant.
Ara nomès hem queda esperar fins la pròxima, que junts hem acabat amb ganes de repetir-ne un altre. Una experiència molt repetible!
Salut!
Aquí us deixem un recull de fotos i vídeos que us faran reviure l'activitat.
Gràcies a tots aquells que l'han fet possible.
Aquí us deixem un link per a què pogueu veure i planificar totes les vostres sortides, juntament amb la Feec.
Donar-vos ànims i, dir-vos que esperem la vostra crònica.
