Atletisme

el Dissabte 31 de juliol es va correr ja la mitica cursa del costat de blancafort, la de l'espluga!!! amb un total de uns 800 atletes.
ia era la 6ena edicio que i anava, aquesta cursa es divertida de fer mes que res perque es una mica diferent que totes les demes, te 15 km (uns 9 km de pujada i uns 6km de baixada) ia una gentada de por, on pots veure coneguts i no tant coneguts, i perque et fots un far de patir de totes maneres, tant per la calor que fa a les 7.00h de la tarda com perque tot el recorregut o estas pujant o estas baixant i baixar canse molt!!, lo mes guapo de aquesta cursa es l'ambient que ia montat tant a l'espluga com a poblet. 
aquesta vegada era l'unic representat de l'aeblancafort ja que per diferents motius no van poder vindre.
el recorregut es molt simple surts del la carretera de poblet baixes fins al francoli, pujes per dins l'espluga per el carrer principal on al final ia tota la gent de la sortida ''impressionant'' continues per la carretera fins a poblet aqui fas un tomb per dins el pati del manastir al ritme dels companys que portes a la vora continues pujant per la carretera de prades uns 7km mes, llavors gires 180 graus i baixes pel mateix lloc de pujada creuante amb els altres atletes, tornes arribar a poblet on encara hi havia mes gent i llavors ia fas el tram final que es arribar a l'espluga on t'espera una recta de uns 200mt a la arribada on esta plena de gent i a on aixo no u veus a cap mes cursa ''increible'' arribes a meta i el regal de tota la vida una samarreta tecnica i un futime de folletos de propaganda de diverses curses que se faran durant l'any.
a per cert l'aeblancafort va quedar força be 58.05 min a la posicio de 51er, jajjajajaja
avere si l'any vinen s'anima algu mes, ara fins la proxima!!

Era dissabte i teníem una cita amb la història, una cita amb aquells contes de quan ets petit i la mare o el pare et llegia abans d'anar a dormir. En aquest conte els protagonista era en Quim de l'Aubach  el nen que tenia la capacitat de còrrer mès que el sol, doncs, allí estàvem nosaltres els Piju's; Jordi (CES), JosepMª (Borges trail) i Jo (AE Blancafort, com no podia ser d'altra manera) disposats a còrrer la 2a prova del campionat vertical de curses de muntanya.
Àreu (1680m) era el poble indicat i el cim del Monteixo (2905m) el nostre destí, 1680m de desnivell ens separaven amb una distància de poc mès de 5 km això reflectia un pendent mitjà d'un 30% durant tota la cursa, superant-lo en diversos trams, aixó la fa una carrera única a Catalunya, “la milla vertical”.
A les 18:00h estàvem tots reunits a la plaça major esperant espectants que l'ombra del sol faci el seu acte d'aparició, desprès de sentir el sermó de l'escriptor sortim tots esperitats com a fades valentes i savis atletes disposats a còrrer a la llum durant tota la pujada sense que el gegant del sol ens descalifiqui a les tenèbres de l'ombra, tot just desprès de 500m de la sortida ja comença el fort pendent  que fa que el ritme ja passi a ser caminant, com un autèntic ramat de cabres comencem a enfilar muntanya amunt seguint els punts de control marcats al territori, animats pels companys de cursa, la gent a mitja muntanya, continuem tirant amunt, a mitja cursa es troba l'avituallament “El Jespedil (2200m)” i final de la cursa dels més joves, els més agosarats com nosaltres continuem muntanya amunt i aquí comença l'essència de la muntanya; rocs, pendents i neu! Els últims 300m els vam fer per la neu! Així arribem a meta, situada a 20m del cim, en trentena posició arriba el piju petit amb 1h i 30min, seguit a 2 minuts pel Josepmª hi ha 4 minuts pel Jordi, exahustos, visita de rigor al cim del Monteixo, allí apareix el Joan Tàpies un company del club excursionista de Montblanc, a partir d'aquí comencem la llarga baixada fins al poble d'Àreu on tenim el cotxe i el càmping, es llavors quan ens  adonem incrèdits de l'autèntica pujada que acabem de realitzar. A les 22:00h arribem al poble, on ens esperava impacient la dutxa d'aigua calenta, tot una joia enmig d'un gran paisatge, desprès passem a recollir el sopar hi ha dormir, l'endemà per esmorzar xocolatada popular entre tots els participants i repartiment de premis.
En aquesta cursa no hi ha ni guanyadors ni vençuts perquè el premi ja s'ha obtingut d’antuvi: Un paisatge que ens somriu i que alhora ens desafia. I ara, amics i amigues:
Amunt, amunt... ja sou dalt!. I si et sents amb el cor d'àliga, pren volada perquè ja ets a mig camí de l’infinit.

Foto Cursa del Corte Inglès	Foto Cursa del Corte Inglès

Amaneció un día feo y lluvioso, olía a húmedo. 350 participantes para una carrera familiar,  plana, todo discurría entre campos de trigo y amapolas cubiertos por esa luz mágica cuando las nubes dejan paso a los tímidos rayos de sol. Los kilómetros discurrían y el A.E. Blancafort avanzaba con objetivos diferentes, pues unos luchaban por sus mejores tiempos y otros por acabar fuera como fuera. Entre tanto el verde y amarillo del paisaje le sonreía al sol, pues acabaría haciendo sol, haciendo calor ... parece que hará un buen parecían decir las amapolas, el final se hace duro, decían los corredores. Al final todos llegamos, unos hicieron sus mejores tiempos y otros sus peores pero una alegría común ..... el equipo femenino volvió a conseguir un podio,  2ª por categorías .... por fin una carrera que no me regalan calcetines !!!

Cesar

Crònica de l'Escanyabocs

El cap de setmana del 22, dos membres de l'Associació, els Piju's mitjà i petit es van desplaçar fins al poble de Noves de Segre per disputar la prova vertical “Sant Quiri” i la posterior cursa d'orientació per la Seu d'Urgell i el seu canal olímpic, que eren dues proves corresponents al raid disputat entre tot el cap de setmana per trobar l'home de ferro del pirineu.
Eren les 14.00h i marxàvem direcció cap a Noves de Segre a les 15.15h ja estàvem aparcats i com no, vam enfilar direcció al bar del poble per fer el corresponent tallat o cafè amb llet d'un servidor que desprès el va maleïr durant tota la cursa! Desprès de trobar diferents coneguts i desprès de  les  pertinents salutacions, ja ens vam trobar encarats darrere del grup de noies, que com es habitual a les curses de muntanya donen tret de sortida 15minuts abans que els nois. Allí estàvem jo (Piju petit) i el Jordi entre 250 persones més disposades a vèncer els 850m de desnivell amb 4 km que són els que en separaven de l'Ermita de Sant Quiri. Tot just al tret de sortida, tothom comença a còrrer fort peró, el poble ja fa molta pujada, tot i aixó, aprofitem per guanyar posicions entre els corredors per arribar ben posicionats al corriol que va just desprès del poble, allí com uns cabrits comencem a pujar muntanya amunt, ara només queda arribar a dalt, tot un suplici. Mentre anem pujant entre corriols drets i costeruts anem trobant les primeres noies que pujen caminant, els que podem pujem corrent fins una mica més amunt, tot i que al final, acabes caminant. De tant en tant, vas trobant esplanades que són una joia per recuperar forces i on guanyes una mica de velocitat, peró, aviat tornes a encarar  cap a dalt, a partir de mitja cursa, comences a veure el final i l'atrapament de les noies et va donant forces i motius per continuar, peró, l'últim tram es troba entre roques, vegetació i un desnivell molt considerable, aquí es on alliberes les últimes forces fins que arribes a dalt d'un turó on trobes un ermita i una mica més amunt un esquetlla que espera sé tocada per tal, de donar per finalitzada la teva pròpia cursa. El més agosarats la fan trontollar amb un gest de força, d'altres la toquen amb molta timidesa donant a conèixer les poques forces que els queden, d'altres, els més exhaustos, no arriben ni a tocar-la, tot i que, ja són al final.
Desprès nomès ens queda baixar tot disfrutant del paisatge idil·líc que envolta les valls del pirineu, una mica més avall ens espera un avituallament molt complert, que uns més que altres l'aprofiten.
El Jordi a fet un temps de 46min.59seg. entrant a la 27ª posició i Jo he fet un temps de 41min 30seg entrant a la 5ª posició.

Fotografies Josep Mª Pijuan

Fotografies Anna llort

Fotografies Ramon Fabregat

Videos A.E.Blancafort

Segurament quan es va començar a tantejar la idea de crear una associació esportiva a Blancafort ningú pensava que l'acollida podria ser tant sòlida i amb compromís. N'hi tampoc que es pogués aconseguir una combinació de gent tant bona que representés els seus colors. Aquest cap de setmana la combinació ha estat explosiva amb Juanra, 3km + Juan Piju, 10Km + Diana, 10Km = Pòdium. L'AE Blancafort ha aconseguit 3 pòdiums a la nostra capital medieval.

Aquest any la cursa de fons de St. Josep celebrava la seva 16ª edició, amb una alta participació d'atletes de tot arreu i també es celebrava la 33ª edició de la cursa popular. Era 1 de maig, dia del treballador, però nosaltres vam anar a Montblanc disposats a fer treballar tot el nostre mecanisme fins a treure el cor per la boca, ataviats amb la camiseta del nostre club. Les deu del matí era l' hora de començar a treballar i intentar deixar enrere tots els nervis que no paraven d'aflorar. Aquest exercici no va resultar difícil; ja que un minut abans de sortir corrents com si ens perseguissin els toros de Pamplona, la música de Status Quo (whatever you want live) va fer que tots comencéssim a picar de mans com a símbol d'ànims i de festa. Passat el minut, la música s'anava allunyant dels nostres oïdes, significava que ja estàvem en marxa, rumb cap al poble.
Al cap d'uns minuts corrent vaig començar a repassar mentalment tot el recorregut que teníem que fer i de quina manera podia dossificar les meves forces per poder acabar de la millor forma possible, tot això lluitant amb les inseguretats que feien interferències en els meus pensaments, era el primer cop que participava en una cursa de 10Km.
Els primers Km van ser urbans, de caràcter més o menys planer, en un dels trams ens vam endinsar a l'època medieval passant per davant de les tavernes que cuinaven carn a la brasa, segur que algú va pensar en parar i menjar un bon tros de carn. Seguidament ens esperava la pujada del foradot, va ser aquí on el meu cos va passar el relleu al meu cap, el qual tenia que ser més fort que el cansament que m'estava començant a perseguir ja que sinó no hauria pogut continuar.
El següent tram transcorria per un camí rural, al qual quan hi entraves la pols que aixecàvem els runners se't posava dintre la boca, i llavors apareixia el gran desig de beure aigua. Gràcies a la organització que en aquest punt van posar-hi un avituallament líquid. Aquest tram va ser exigent; ja que les pujades que hi havien no donaven clemència i havies d'avarallar- te amb els teus peus que es negaven a pujar amb lleugeresa. Un cop vençuda la batalla personal venia l'esperada baixada que ajudava a recuperar les cames, i agafar forces per l'últim tram urbà que hi havia abans de tornar a l'ermita.
Km 8, ja faltava menys, és en aquest instant que vaig veure al Piju fent-nos fotos al passar i em va acompanyar un tros corrents donant-me la última empenta. Al meu rostre s'hi dibuixava un somriure de saber que havia pogut completar 10Km, un altre repte superat, al igual que els meus companys que ja són més experimentats, la qual cosa no els hi resta mèrit.
Esmentar també la participació del Juanra a la cursa popular. Com sempre es va marcar una gran posició molt merescuda; ja que la participació en aquesta cursa també era plena d'atletes de nivell, és clar que ell n'era un. Felicitats Noi.
Com a punt final dir que a vegades t'abandonen les ganes de córrer per algun motiu o altre, la veritat és que a mi quasi hem deixen al iniciar la cursa. Però després veus que si et dones una segona oportunitat tot pot canviar de color. I tornar a dir, que mai em cansaré de dir-ho, que amb companys com els que van participar (Juanra, Victor, Curna, Jordi Piju, Joan Piju i Diana) i altres que no ho van fer, però formen part de l'AE és un plaer participar en curses, ja que sempre tenen una paraula adient per donar-te ànims. Això fa que hem senti orgullosa de formar part de l'AE Blancafort. Gràcies a tots/es.

Fins aviat i força!

Lidia.

Crònica

Fotogràfies

Festa de l'atletisme a Balaguer

Per cinquè any consecutiu augmenta la participació en les dos curses

El guanyador de la Mitja Marató, Sancho Ayala, a la línia de meta.

Cursa de l'Oli de les Borges

El dia 31 de gener 3 socis de l’associació van anar a les Borges Blanques a fer la Cursa de l'ol.i
El recorregut molt simple, sortíem del centre del poble agafàvem una avinguda que ens portava cap a fora i  agafàvem un camí asfaltat al principi que després es tornava de terra i amb una lleugera pujada fins al km 5, després començava una lleugera baixada fins a la línia de meta.
Passàvem per al costat de uns ametlles, sembrats i oliveres, el recorregut estava força be perquè els sembrats comencen a esta verds també i havia algun ametller florit, i erem unes 600 persones i havia un ambient guapíssim.
al finalitzar et donaven l'esmorzar i una bossa d'obsequi.
els temps van ser:
 
Josep Mª Pijuan Pardell amb un temps de 35.36 a la posició de 5er (copa: 2on de la seva categoria)
Jordi Pijuan Pardell amb un temps de 40.00 a la posició de 41er
Anton Pardell Rosich amb un temps de 54.37 a la posició de 164er

3ª Cursa de Muntanya de Turà

Diumenge dia 17 de Gener tenia una cita al poble de Torà a la segarra, doncs es celebrava la 3ª edició de la cursa de muntanya, 10 km per pista amb uns 260 mts de desnivell positiu, seria aquesta la primera cursa de l'any i desprès de les festes de Nadal i Cap d'any seria una prova per comprovar en quina situacio em trobava.
Sortiem a les 10h i pocs minuts, d'un dia frecs i ennuvolat, el primer quilometres ha servit per agafar posicions i provar els rivals, aviat s'ha vist que qui manaria seria en Xavier Espiña, de Sanahuja i menbre de la selecció catalana, aquest any competeix a les curses de raquetes de neu, ara mateix en va lider, l'any passat va acabar segon del campionat d'Europa de la mateixa disciplina; fins al quilometre 4 era tot pujada on s'havien de guanyar 175 mts d'alçada, aquí el grup ja anava molt estirat i al cap davant junts anavem en Xavier i en Josep Mª Pijuan, en un canvi de rasant brusc devallavem per una pista molt pendent d'un quilometre i poc on perdiem 125 mts, el resultat una baixada amb 12,5 % de pendent, aquest quilometre, si estava ben marcat l'hem baixat a 2'42'', brutal, i ja erem a la meitat de la cursa ara tocava una pujadeta d'uns 60 mts de desnivell i 3,5 km de baixada amb tobogant on en Xavier m'ha deixat i així ha arribat sol i s'ha proclamat guanyador d'aquesta nova edició amb un temps de 35'43'', segon ha arribat en Josep Mª Pijuan amb un temps de 36'06'' i tercer ho ha fet en Manu Sanchez amb 37'20''.
Tot i haver plogut i nevat durant els darrers dies no hi havia fang, el terreny era tou, en total hi han participat uns 150 atletes a la cursa dels 10 km. ja que desprès s'han dut a terme les categories de la canalla, tota una matinal d'atletime totalment recomanable per a les properes edicions. http://www.correcamins.org