Excursionisme

 

Resultats 2009

 

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2010

 

Caminada Nocturna

 

Divendres dia 6 a la nit l’A.E.Blancafort va organitzar una caminada nocturna aprofitant la fresca de les nits d’estiu. 25 persones que vam decidir que anar a dormir un Divendres a 2/4 de 10 de la nit en ple més d’Agost era massa aviat vam trobar-nos a les barbacoes. El destí acordat era la Costa del Pastoret. Un cop ens vam fer la protocol·lària foto de grup, amb inestimable col·laboració del senyor alcalde, vam enfilar pel camí de la granja del Rosich en direcció a la Ricofa, proveïts dels pertinents frontals o piles. S’ha de dir que alguna de els piles usades era pràcticament de la mateixa mida del propi usuari (concretament la de la Sònia), això si de llum en feien. La 1ª parada del camí va ser per descobrir una petita cuca de llum. Alguns era la 1ª vagada que en veien una ( i no era pas des més joves..). I bé una cuca de llum, doncs això fa llum, tot i que per la mida hauríem de dir minillum. Un cop arribats una mica més amunt de la 1ª costa havíem de decidir si passar per un camí més pla i una mica més llarg o un de més curt però ostensiblement més dret. Guiats pel vot majoritari dels més petits vam tirar pel dret, i si.. era dret, una costa no massa llarga però pronunciada, jo crec que el fet de anar de nit i sols tenir la llum dels frontals va minimitzar el % de la rampa. Un cop arribats a dalt i feta una petita aturada per veure aigua vam seguir a l’esquerra pel camí que en va portar al km 3 de la carretera del cap del coll. Ja sols ens quedava poc més de 1 km de carretera per arribar a la Costa del Pastoret on vam poder gaudir del no menys esperat entrepà per sopar. Feia una nit esplèndida, potser una mica fresqueta ja, però allí en la tranquil·litat d’una nit estrallada si estava realment bé.
 La tornada fou per carretera i va ser aprofitada per alguns per fer repertori de Nadales, en ple més d’Agost. Tampoc van faltar a la cita alguns hits com la “Ramona pechugona” i altres per amenitzar de una forma, si més no curiosa, el retorn a Blancafort.

PD. I si Gemma, tot el que es diu pot sortir en una crònica... jajaja

PD2 Les fotos han quedat una mica "Fashion" a veure si en podem retocar alguna i penjar-la

 

 

Cursa/Traking d'orientació

Fotografies

 

Crònica Marta Albó

Des de feia ja alguns dies, els vilatans de Blancafort esperaven impacients l'inici de la cursa d'orientació que es va celebrar aquest dissabte 3 de juliol. Va ser una cursa destinada a un públic que es va agrupar per tal de poder gaudir de l'esport i de la bona companyia en una sessió de gairebé quatre hores, al voltant del municipi de Blancafort. Gairebé eren les sis de la tarda quan, tots els membres apuntats a la cursa, es van reunir a la piscina del poble per tal de poder iniciar la competició. Un cop el Joan Pijuan (un dels preparadors de la cursa) va donar com explicades les normes a seguir, i entremig de les rialles i la impaciència d'alguns blancafortins, es va donar el "tret" de sortida i els diferents grups van començar la seva ruta cap als llocs senyalitzats en el mapa. La cursa consistia en trobar un retolador penjat d'una cinta, el qual es trobava en un indret senyalitzat en el mapa que es va proporcionar als diferents participants, minuts abans de la sortida. Hi havia tres grans grups de fites: les senyalitzades amb blau (de menys dificultat), les taronja (de dificultat mitjana) i les vermelles (difícils, però tots vam poder comprovar que no pas impossibles). Algunes de les fites van ser en llocs com el cementiri, la caseta de la Flora, l'interior de la vila, l'inici del poble… i una de les més polèmiques: a la Mina. Calia, doncs, arribar al lloc senyalitzat i buscar "l'amagatall" on hi havia el roetolador que marcaria els objectius assolits en el recorregut. A mesura que el quadre de les 30 fites s'anava omplint, els ànims i l'entusiasme dels participants anava en augment i les ganes d'aconseguir la totalitat de les fites era un desitg generalitzat. La calor i el cansament, després d'hores de caminar, no van ser pas impediments sinó al contrari, tots volíem un bon resultat en el nostre grup, una superació, un reconeixement.

L'hora de trobada va ser al voltant de les deu del vespre, quan el sol ja havia deixat de brillar i la lluna ja treia el cap. En finalitzar la cursa, doncs, els blancafortins ens vam reunir a les barbacoes per tal de poder fer el sopar i recuperar l'energia gastada durant una llarga tarda, en la qual, vam passar-nos gairebé 4 hores recorrent camins i caminets de Blancafort. Al costat de les brases, l'olor del pa torrat i de la llonganissa, alguns encara comentaven els resultats del joc i d'altres s'entretenien explicant acudits, així com ho vam fer nosaltres.

El resultat final de la cursa va ser molt gratificant ja que, gran part dels grups, van aconseguir arribar a més d'una vintena de les trenta fites requerides i senyalades pels preparadors de la cursa. El Joan Pijuan i el Gerard Garcia, que la nit anterior havien anat a amagar els rotuladors de les fites, van poder comprovar que els participants coneixien força bé els termes del voltant de la seva vila, Blancafort. Cal dir, també, que la cursa va tenir cert grau de dificultat; cal tenir en compte que els grups estaven formats per integrants d'edats molt variades i que la participació va ser força equitativa en tots i cadascun d'ells. Els més petits van entregar-se amb totalitat i van esforçar-se tant com també ho van fer els més grans. Això si, després del sopar, n'hi havia molts (com jo) que desitjaven amb força intensitat poder anar a descansar (merescudament) després dels esforços. Cal remarcar, com a curiositat, que n'hi va haver que, fins i tot mentre alguns preparaven el sopar, encara buscaven les fites entremig de la foscor dels camps: no hi ha cap dubte en el fet que els blancafortins som molt ( i molt, i molt) competitius!

Un dia després d'haver finalitzat la cursa, i potser encara amb cert cruiximent a les cames (plenes de picades de mosquit, en el meu cas), jo rememoro aquella frase que diu que "el que importa no és guanyar el joc, sinó gaudir mentre es juga", espero una pròxima cursa d'orientació tant divertida i entretinguda com ho va ser la d'aquest dissabte. Això si, esperem que la propera vegada els preparadors de la cursa segueixin posant-nos les fites en indrets tant "retorçats" com ja ho van fer (i tothom afirma), per tal de poder-los demostrar  (un cop més) que els blancafortins coneixem molt bé el nostre poble.

Molt bon estiu a tots els Blancafortins/es i moltes gràcies als membres de l'A.E. Blancafort per fer possible una cursa com aquesta, que ha estat una molt bona forma de començar l'estiu.

Marta Albó, diumenge 4 de juliol de 2010

Crònica Organització

 

Deien alguns que ens feia falta una sacsejada, un impuls  que fes animar de nou a la gent a fer les activitats de l’associació. Creien alguns que la cosa estava una mica estancada mentres d’altres preveien que l’arribada del bon temps i l’estiu faria que, de nou,  la cosa es poses en el seu punt de màxim esplendor. Sigui per una cosa o per l’altra un cop es va plantejar l’activitat, es feia amb el convenciment que de nou fos un èxit de participació i una oportunitat immillorable de passar una bona tarda/nit en família o companyia dels amics. També de pas es volia aprofitar per fer de pas la 1ª gran fotografia de grup ( exceptuant algunes activitats nombroses ja fetes amb anterioritat) , cosa que per si algú no se’n va adonar i 3 dies després d’haver fet l’activitat, al final no vam fer!!!!
  La cursa d’orientació doncs es plantejava doncs com a una activitat distesa en que l’únic de cursa que tenia la cosa era el nom.  Es tractava de trobar un total de 30 fites repartides pels voltants del poble o a l’interior del mateix i repartides en 3 grups segons la dificultat de trobar les mateixes ( s’ha de dir però que una en concret s’hauria de qualificar de nivell XXL complicat per motius “minduderia abstracta” per part de qui la va col·locar). Les fites s’havien de trobar seguint un mapa del  terme on s’indicaven les zones on estaven col·locades les mateixes, en un radi de 10 m a la rodona del lloc indicat. Unes 50 persones aproximadament, repartides en grups que anaven de les 2  a les  20 persones ( realment uns grups molt equilibrats quantitativament...) es van reunir a la piscina del poble a les 18 h de la tarda on se’ls va donar les instruccions pertinents a seguir i l’hora màxima per aconseguir l’objectiu fixada a les 22:30 h de la nit on gaudiríem de un sopar de llonganissa i pa torrat  a càrrec de l’organització.
  Al cap de uns 15 min d’haver començat algú de l’organització va decidir anar fer un tomb pel poble a veure com marxava la cosa i la sorpresa fou que l’interior del poble estava buit!!! Se’n van anar tots cap a casa a veure la “roja”? S’han perdut tots?... doncs no.. si no tots seguint per diferents camins van decidir començar per les fites exterior a la població per poder acabar per les interiors. Amb paciència i temps però es va poder fer vídeos de tots els grups.
En quan a la dificultat de les fites s’ha de dir de dir que poc a poc els grups es van anar fent un idea de per on buscar o de les petites “pilleries” que l’organització havia posat per trobar-les; sota una reixa de claveguera, dins un ametller, sota una senyal... totes menys dues que, una ( la de mina)perquè qui la va posar va tenir un petit “error” en la distància sobre el punt on havia de ser, i on eren 10 m es va col·lar algun 0 i estava uns 100 m i fins i tot fora del mapa ( cosa que va provocar que alguns intentessin fer alguns perillosos exercicis de espedeologia a les fosques..), en tot cas si voleu culpar a algú és seu mòbil és 628.... jajaja . L’altra, per motius al·lients a l’organització, va ser confosa amb un “perillós artefacte de destrucció nuclear d’última generació” i directament fou arrencada.
S’ha de dir però que des del punt de vista de l’organització, la cosa es veu com a un èxit rotund ja que si en alguns grups formats per pares i fills, hi havia moments en que no sabies si era més crio el fill o el pare donat la dosi d’entusiasme que s’hi posava.  Ens queda sols donar les gràcies a tots per participar-hi i animar-vos a seguir amb les activitats de l’associació i fins i tot no tenir cap por de proposar-ne o organitzar-ne .

Salutacions cordials i A.E.Blancafort a tope!!!!!!

 

 

 

Reus - Prades - Reus

 

Fotografies

Hola socis/es de l'A.E.Blancafort!

A les 6'20 del matí hem quedat la meva amiga (que no és sòcia de l'A.E.Blancafort) i jo a les piscines municipals de Reus. He vist els 2 grups de l'A.E.Blancafort (en Joan Carles i l'Alfred caminaven molt ràpid!) A les 6'25 a començat a ploure a Reus i ens hem posat els impermeables, la meva motxil·la s'ha mullat tota! A les 6'30 del matí hem començat a caminar tot i que plovia molt jeje. A Castellvell del Camp ha parat de ploure. Hem començat a pujar desde Castellvell del Camp fins a la Mussara. Ha estat un tram molt dur. A les 9 del matí a la meva amiga li ha començat a fer mal la cama esquerra ja que té el genoll operat de lligaments i porta dos caragols de ferro a dins del genoll. Ha enviat un sms als seus pares i l'han vingut a buscar a la carretera de Vilaplana de la Mussara. Jo he anat sol a Prades! Uff! Però les muntanyes de Prades són molt boniques i no hi feia calor. He arribat a les 12'30 del migdia a Prades. He trobat a la meva amiga perquè ella i els seus pares han vingut amb cotxe fins a Prades, però no he trobat als dos grups de l'A.E.Blancafort a la plaça!! Al final he marxat amb la meva amiga i els seus pares cap a casa perquè no volia tornar sol a Reus :p Moltes persones deuen haver agafat l'autobús però s'han hagut d'esperar fins les 16h per a tornar cap a Reus!jeje

Ja repetirem si us hi apunteu l'any que ve!
Salut A.E.Blancafort

 

 

 

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ruta dels Masos

 

Fotografies

 

 

 

Resultats 2010

22ª. MARXA DE VILABELLA AL MAR

 

 

Avui diumenge 18 d´abril la Inma i jo hem anat a  fer la 22ª. marxa Vilabella- al mar.

Hem arribat a  Vilabella a  les 8 meys 20 , allí ens hem trobat amb la Eli una companya meva de feina que també ha vingut a  caminar amb nosaltres, hem anat  a la plaça de l´esglèsia allí hi havie una taula on controlaven la llista de inscrits, com a record i per anar tots iguals ens han entregat un mocador per penjar al coll, després allí mateix ja hem vist al Ricard MIró amb els seus amics i ens hem saludat, hem vist gent coneguda i cada vegada arrivaba més colla, avanç de sortir ens hem fet una foto de grup davant l´esglèsia i  a les 8:15 començavam a caminar haviam de fer 17,5 km.gens complicat, bastantes baixades i força plà, una pujadeta de 300 m. ( res), hi havie un de la organització q  anave davant i no es podie passar davant seu i darrere de tota la gent dos més de la organització ( pastor i rebaño) tot controlat...al km. 10 més o menys teniam habituallament, entrepans, sucs i aigua, un parell més d´habituallaments per beure i tres reagrupaments( o sigui q no calie córrer massa per què després s´havie d´esperar la resta de gent).
Sobre 3/4 de 1 hem arribat a la platja llarga. Ha fet un temps que acompanyaba núbol, sense passar molta calor i ha aguantat bé sense ploure.
Recomano aquesta caminada, té unes vistes molt maques i no és gens complicada de fer.
 
Ens han portat l´Alfred el Joan Carles i els nens com sempre q  no hi falten l'Oriol gran, l'Agueda i l'Oriol petit i ens han vingut a esperar a l'arribada.
 
I no voldria descuidar- me de saludar al Ricard miró i els seus amics ( ens veiem a la pròxima).
 
Salut.

 

 

Vallter 2000

Vallter 2000, es l'última prova de raquetes de neu de la Copa Catalana que quedava per fer i ia esta feta!!!!

va començar com totes el dissabte ia que quedava molt lluny, vam dinar a tarrega i cap a camprodon el nostre desti, tirant cap alla dalt vam veure uns paissatges molt guapos (el ripolles el recomano per anar-hi de vacances) st joan de les avadesses, camprodon, etc, tambe vam veure el barça a la penya blaugrana de camprodon, ajjajjaj un xou!! i cap a dormi.

l'endema em van llevar a les 8.15 h i cap a les pistes d'esqui de vallter no molt lluny, aquesta vegada ens van donar un fuet i unes galetes d'alla dalt, la neu era molt justa al lloc de començament ia que vam tindre de començar caminat per un sendero fins arribar a un lloc on ni comences haver, aparti d'aqui el de sempre neu hi montanyes, aquesta vegada amb la diferencia de que la neu era molt humida i patinava bastant, pero molt be, el recorregut va tindre de ser molt curt era de uns 4.5km mes o menys, i com sempre al final el sorteig de material i cap a casa.

bueno aqui s'ha acabat la copa catalana de raquetes de neu a veure si l'any vinen s'anima algu, hi ha que no es competitiu i els paissatges, el companyerisme i el xou que si montar animar a la gent a continuar una darrera l'altra. ara a espera un regalet, em penso! ia que per fer el circuit em toca alguna cosa em  penso, mmmm...! 

 

 

Fotografies 7ª MarxaLa Selva del Camp Prades . Fotografies

 

 

Caminada de Raquetes de neu de Núria

 
Bones, aquesta setmana tocava anar a la vall de nuria, que dir de la vall de nuria que no sapigueu jajajjaja.
bueno la cosa es va començar a montar el dissabte a partir de la 1.30h del migdia, ja que tenia l'estança pagada i el cremellera tambe, vaig agafa el cotxe i cap a ribes de freser alli agafo el cremellera i fins l'estacio de nuria, quan arribo dalt de tot haig d'agafar un ''teleuevo'' que em deix al refugi de nuria (semblava un hotel) alla a les 5.30h arribava dalt de tot mes o menys, les vistes guapissimes com casi totes les que he anat amb aquesta a lo millo i faltava una mica de neu ja que al sentuari no ni havia gaire.
el diumenge comença lo guapo anar a caminar!!!! despres de haver esmorzat, anem fins al sentuari on d'alli ens donen la sortida.
aquesta vegada deviam ser unes 150-160 persones, unes 30 corrien la copa catalana la resta el circuit catala '' NO COMPETITIU'', el circuit era molt simple era una pujada constant de uns 4 km mes i menys i haviem de baixar pel mateix lloc, anavem fins gaire be a sota del puigmal, cap aquella zona i havia molta mes neu, pasaves per passos estrets entre roques grans esplanades i fins i tot algun petit bosquet, el avituallament que i havia al final de la caminada era molt complert i com sempre el sorteig de regal on sempre et pot tocar alguna cosa, pero encara no sabia acabat tambe teniam el dinar pagat i per cert tots els menjars molt bons, despres el cremellera i cap a casa i una altra prova feta.
la temperatura va estar molt be ia no feia fred i la neu estava molt tova
ara falta la ultima prova hi ha veure si sanima algu a vindre per tancar la temporada a la neu, es el dia 11 d'abril

 

 

Avencs de la Febró

Crònica i Fotografies

 

 

Marxa dels Castells 2010

Crònica i Fotografies

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Rasos Peguera

Que dir-vos d'aquesta caminada: era una caminada que es feia de nit, començavem a les 7.00h de la tarda amb roba lleugera per fer-la corrent aquesta vegada.
devia'm ser unes 250 persones amb total corredors/es i caminadors/es tots aquipats amb el seu respectiu frontal i les seves respectives raquetes, el recorregut començava al castat del refugi amb una forta pendent que ens portava amb uns planes on hi havia molta neu, la raqueta s'enfonsava ben be un pam, despres entravem a un bosc on arribavem al cim de una montanya i llavors continuant per dintre el bosc començavem a baixar fent una serie de zig zags i bastant llarguets, on nomes haviam de seguir el cami marcat pels corredors del davant ja que no es veia res de res, al arribar al final del cami i havia un creuament on encara et feien baixar mes i llavors començava la pujada final, jajjaaj vaia pujadeta pero!!!! devia tenir uns 200-300mt de llargada pero amb l'esforç realitzat es va fer aterna, l'arribada era amb baixada i es feia bastant be!!
tot el cami estava senyalitzat amb pals taronja amb una cinta platejada fosforesent, on amb el frontal encara es veia una mica, pero el mes facil era seguir les petjades dels altres corredors ia que quedaven molt ben marcades.
 
***jordi pijuan pardell amb un temps de 1''12'45 seg.

 

lles de Cerdanya

El Diumenge 14 de febrer es va fer la 3er prova de la copa catalana de raquetes de neu, aquesta vegada a lles de cerdanya.

vaig sortir de tarrega a les 6.00 h direccio a la seu d'urgell per despres agafar la carretera de puigcerda que seria la que em portaria fins a lles de cerdanya i fins la estacio d'esqui de fons de la mateixa.
feia pero que molt de fred al arribar el cotxe marcava -14 graus sota zero, jajjajajaa
men vai anar a esmorsar per agafar forces, i a les 9.30 h començava la caminada aqueta vegada de uns 8.5 km al principi era molt bonic anaves per dintre el bosc per un caminet no molt ample amb una suau pujadeta pero continuada, despres arribaves a un segon tram que era una forta pujada on dalt de tot arribaves a uns plans tots plens de neu i que semblava la ''siberia'' era molt guapo, despres d'aixo ia nomes quedava baixar fins el refugi de cap rec per dintre el bosc una altra vegada.
mes o menys deuriam ser unes 100 persones.
la pròxima prova es a Rasos de Peguera el dia 28 de febre i es nocturna

 

 

Raquetes de neu a Tavascan

Bones, el dia 24 de gener un integran de la associacio va anar a fer el circuit catala de raquetes de neu a tavascan, la 2ª prova del calendari.
 
Vaig marxar el dia 23 al mati, perque fins a tavascan i tenia unes 2.30-3 hores.
Els de la organitzacio havien previst donar els dorsals dissabte a la tarda i feien una petita esplicacio de com seria la caminada i la cursa de dema, ja que diumenge es feia el circuit catala (caminar ''no competitiu'') copa catalana (competitiva) copa d'europa (competitiva).
Diumenge el dia s'alçava bastant be, tot i lo malament que ho pintava el temps, ens dirigiem cap a l'estacio de tavascan on alli començarem a caminar, a les 9h del mati eram uns 200 valents que agafem el telecadira que ens deixar al mitg de la estacio, alli ens calcem les raquetes i comencem a caminar montanya amunt, al arribar a dalt el paissatge era brutal tot blanc fins on et donava la vista amb algun nubol enganxat amb alguna montanya, d'alli marxem per la carena fins al cim de la coma, i aqui comença un altre xou!!! la baixada era la bomba una forta pendent de uns 3km on tot i anar amb raquetes de neu t'enfonsaves fins els genolls, al arribar a baix de tot (destrosat) donaves a la pista d'esqui de fons de la estacio on et portava al lloc de sortida una altra vegada.
Mentrestant el de la copa catalana i els de la copa d'europa havien sortit i feien un recorregut mes exixent que el nostre, ells sortien de baix de tot de l'estacio pujaven paral.lels al telecadira, feien un cim i es tiraven montanya avall fins a meta, en total eren uns 10 km.
 
la proxima cap de rec